El llac de les mosques de la Cia.Sol Picó i Flexelf de la Cia. Mudances són dos epectacles completament diferents, encara que els dos són de dansa contemporània.
La principal diferencia és que en l'espectacle de Picó no era només dansa, sinó que hi havia 4 musics que interectuaven tota la estona en l'espectacle, on una cantant (intepretada per Picó), explicava el seu fracas, atraves de la metaformosis d'una mosca, des de que neix fins que mort. En canvi a Flexelf no hi havia un fil conductor i estava dividit en diferents escenes, que normalment no tenien relació entre elles.
La coreografia i la tècnica de l'espectacle de Picó em va agradar molt més que la de Flexelf, però cal valor una de les escenes d'aquest on hi havia un material audiovisual molt complicat de fer, amb una camara que projectava en directe!
Tot i això, ambdues tenien una bona iluminació i disposició en l'espai!
dimecres, 2 de desembre del 2009
Chris Burden
Burden, un artista diferent i inovador, amb tres carreres és encara recordat per les seves actuacions. Ell no pintava, no esculpia, sinó que representava les seves obres artistiques en performance.
Era un artista que creava molta controversia i es va fer molt famos als anys 70, on avegades, fins i tot, posava la seva vida en perill en la seva creació, com quan va fer que li disparesin al braç o quan es va tancar a una guixeta de la universitat durant 5 dies!
Era un artista que creava molta controversia i es va fer molt famos als anys 70, on avegades, fins i tot, posava la seva vida en perill en la seva creació, com quan va fer que li disparesin al braç o quan es va tancar a una guixeta de la universitat durant 5 dies!
La següent imatge, es veu al propi Burden, clavat per les mans amb claus a un cotxe!

Imatges extretes de la web: www.artinfo.com
Actualment segueix fent performance a gran escala, la següent imatge és el yat que va utilitzar al 2005, aquest va navegar durant 5 dies sense tripulació!

Tim Burton, un gran artista
Un nen california, que va començar fent curts de por, amb el seu germà i que jugava a perseguir als veins amb un ganivet, està exponent ara al MOMA.
La seva inspiració no va sortir tan sols de E.A.Poe, sinó que el seu heroi de la infancia va ser l'actor Vicent Price. Quan va acavar els seus estudis, va començar a treballar a Disney, però clarament ell era un món apart i no encaixava en els seus ideals. Així que quan va acabar aquesta etapa de la seva vida va poder desenvolupar molt millor el seu gran potencial, tocant diferents tipus de preoduccions, i poder treballar amb la seva passió: l'Stop motion, sempre intenta afegir alguna imatge aixì a tot el que fa, per tant, és també un geni de l'animació.
No cal dir que és un gran diretor, animador i poeta!
La seva inspiració no va sortir tan sols de E.A.Poe, sinó que el seu heroi de la infancia va ser l'actor Vicent Price. Quan va acavar els seus estudis, va començar a treballar a Disney, però clarament ell era un món apart i no encaixava en els seus ideals. Així que quan va acabar aquesta etapa de la seva vida va poder desenvolupar molt millor el seu gran potencial, tocant diferents tipus de preoduccions, i poder treballar amb la seva passió: l'Stop motion, sempre intenta afegir alguna imatge aixì a tot el que fa, per tant, és també un geni de l'animació.
No cal dir que és un gran diretor, animador i poeta!
dimecres, 18 de novembre del 2009
Autoretrat de Poe
divendres, 16 d’octubre del 2009
Quatre gotes d'idees
- El primer que vaig pensar al parlar de la foto va ser en el mar, es pot pensar que es un lloc molt bonic i que no té estil de Poe, però penso que pel l'esser humà és un lloc ple de contradiccions ja que a molts ens encanta, però alhora ens fa molta por, allà mai savem que pot pasar. Aquesta idea la vaig tenir després de llegir Annabelle Lee de Poe on parla d'un regne al costat del mar. He pensat en un cos movense amb les onades, un cos mort o inconsient.
- La segona idea, sóc consient de que molta gent la ha tingut, és una imatge amb una màscara, negre si pot ser i amb una forma especial (no humana).
Com mirem? Roda
La imatge té poca profunditat de camp, però és pot destacar la nitidessa de la roda en comparació amb el fons. La fotografia està feta a l'aire lliure, al matí, pertant aquesta també està iluminada. Els colors predominants són el blanc i el vermell. I no hi ha efectes optics.
Com mirem? Entrelligat
La imatge, feta a la RU, mostra altre vegada un entrelligat de tubs. L'enquadrament és horitzontal, al mig hi ha els tubs. Fora de camp hi ha la resta de l'edifici i just a sota una gran porta. La fotografia, que està composta per tubs, finestres i una xemeneia, és un contrapicat i pla conjunt. Té poca profunditat de camp, l'element més nitid és el lligam de tubs que hi ha al centre de la imatge. Aquesta està iluminada i sens dubte el color predominant és el marró, que ens dona sensació d'antiguitat.
Com mirem? Tub inacabat
Com mirem?
Com mirem? Vidres
Com mirem? Cargols
Com mirem? L'interior
La imatge mostra la màquinaria de l'interior d'una torre. L'enquadrament és centrat, al mig s'hi veu el final d'un tub. Fora de camp hi ha la resta de la torre, bastant alta i al fons les cases del barri. La fotografia està composta per un tub al mig i les parets i persianes als laterals. És un contrapicat i un pla detall. No te gaire profunditat de camp, encara que el tub és el que es veu més nitid de la imatge. El color predominant és el gris, ja que era una antiga fàbrica, i és una imatge iluminada.
Com mirem? La sortida d'aigua
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Com mirem? L'engranatge
Com mirem? Tubs
L'enquadrament no és complet, mostra un fragment de l'edifici. És horitzontal, però lleugermanet inclinat cap a la dreta. Fora de camp hi ha la resta de l'edifici i dels tubs que són molt més llargs. La composició està bastant limitada en els tubs, encara que s'aprecian la façana i les finestres. Respecte al punt de vista, és un contrapicat i mig pla. La imatge té molta profunditat de camp ja que tots els elements estan enfocats. La fotografia està feta a l'aire lliure, al matí, pertant està iluminada. Els colors són clars, tots, menys els vidres de les finestres, en les que es reflexen alguns tubs.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Edgar Allan Poe
Annabel Lee | | |
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)