Webs

Aquí hi ha dos webs una que m'agrada i l'altre que no, posaré les raons dels meus gustos.
Començare per la que no m'agrada:

- El disseny està molt poc treballat, tant pels colors de fons, la senzillessa i la poca originalitat.
- L'estructura és incòmoda, ja que tot està en una mateixa plana i has de baixar molt per
veure el contingut sencer.
- Es veuen els recuadres del programa que han fet servir per dissenyar la web.
- Els links estan en el color blau original, tambè del programa per dissenyar la web.

Aquest és el link:

http://www.tecnun.es/asignaturas/ecologia/hipertexto/11cagu/100coacu.htm

Per parlar d'una web que m'agarda he triat una d'una botiga de roba, per tant aixó es nota sobretot en el disseny ja que el que interesa es vendre:

- Està ple de fotografias i videos, però sense agoviarte per està ple de
coses, com pasa amb altres webs que provoquen mal de cap.
- Hi ha una pàgina per a cada tema.
- Es carrega molt ràpidament.
- Els botons s'iluminen quan passes el cursor per sobre.
- El disseny juga amb tons en blanc i negre amb colors molt iluminats.
- Es còmoda i no dona lloc per fer-se embolics, i menys per no trovar el
que busques.

Aquest és el link:

http://www.pullbear.com/

John Cage

John Cage no és molt conegut ni per la seva obra ni per la seva filosofia, però ho hauria de ser, ja que és considerat el pare de la música moderna. Va tenir una educació musical molt estricte, i va decidir canviar totalment la idea tradicional de la música i el seu estudi. Va inventar instruments nous i en va modificar d’altres, com el piano preparat que es pot considerar l’antecessor del sintetitzador actual.

Deu anys més tard va reflexionar sobre la importància del silenci i els sons no intencionats en la música i va crear la peça 4’33’’. Aquesta porta el nom de la durada on no sona cap instrument. Al principi Cage va ser criticat i esbroncat molt cruelment, ningú entenia l’obra i ell mai explicava les seves peces, per tant no entenien la importància i la expectativa que crea el silenci en la música i els sons no intencionats.
El seu següent descobriment va ser l’atzar, inspirat per un llibre d’origen oriental, va composar a composar a traves de l’atzar, el resultat van ser peces molt estranyes i poc aseptades.
Water walk, va ser una peça representada per primera vegada a televisió en un concurs on la gent exposava les seves habilitats. Ell va interpretar a una orquestra utilitzant objectes com una banyera, una regadora, una olla i una radio, entre d’altres. El públic va riure durant tot el programa, era un altre vegada incomprès.

Tot i això, Cage no era només un compositor innovador, sinó que també tenia la seva pròpia filosofia de la música i l’art en general. Ell volia canviar els esquemes perquè pensava que l’art no podia ser tan esquemàtic i sempre igual, havia de canviar i ser inesperat, i ho va aconseguir.
A vegades els sons que crea són massa distorsionant, però no és només això el que conte d’ ell, sinó que ell va ser el primer en fer la música moderna. I hauria de ser molt més conegut, per els qui aprecien aquest estil de música, però realment no ho és suficientment. Va tenir una vida molt dura, perquè era diferent, però finalment va ser compres i seguit per altres músics, que gracies a les seves aportacions, van seguir evolucionant la música.