Aquest espectacle em va agradar en tots els sentits, des de l’escenografia al guió. Però comencem pel principi: els actors.
L’energia era compartida per tots el actors, tant el dia de l’estrena com l’últim dia. També es veia molta unitat, no hi havia actors millors que altres o que tinguessin més paper, és una obra totalment grupal. Hi havia molta coordinació, i gràcies això es podia apreciar tot el treball que han fet durant mesos. A més a més, salvaven perfectament els “problemes”, com els xocs, que semblaven fets a propòsit, però que no era així. També cal destacar la projecció de la veu, que en general era correcte, tot i que, alguns se’ls sentia millor que a altres. Em va agradar el fet de que els actors no ignoraven el públic, sinó que el miraven i el feien participa del que passava.
Una cosa que em va agradar molt va ser l’escenografia, no només perquè amb unes senzilles peces creaven diferents espais, sinó també perquè eren molt pràctiques, els mateixos actors desmuntaven i muntaven l’escenografia i ho feien de forma integrada en l’obra. Per un altre part està la il·luminació, encara que la podríem posar dins de l’escenografia. Jo mateixa vaig veure com la feien i crec que va donar molts bons resultats. Les llums creaven diferents espais i també diferents emocions. El que també era molt present són els recursos audiovisuals, que juntament amb la llum i l’escenografia, forma una part molt important de l’espectacle.
Per suposat, cal parla del guió, el que més em va agradar d’aquest és que no es basava en una història, sinó que es basava en un fet o un sentiment: el desig. A partit d’això es creaven diferents escenes i situacions. Crec que va ser molt fàcil per tothom ficar-se en la pell dels personatges, ja que en un moment o un altre tothom es va poder sentir identificat amb algun desig, tots els tenim, és una cosa humana.
Fins ara he parlat de tot el que em va agradar, que està clar que va ser casi tot. Bé, el que no em va agradar va ser, per exemple, que algunes escenes eren massa llargues. Tampoc em van agradar algunes escenes en particular, ben be no sabria dir perquè, simplement que no em deien res, al contrari que les altres.
També m’agradaria destacar una cosa més personal respecte els meus companys. Vaig veure que, tot i que, no eren les seves paraules, en moltes ocasions parlaven d’ells mateixos. Així que considero aquesta obra, no només un espectacle, sinó també una espècie d’introspecció personal dels meus companys. I no ho se, però m’atreviria a pensar que aquest projecte els ha ajudat a coneixes a ells mateixos millor.
