ELECTRA

Hem tornat a veure Electra de Sófocles, però aquest cop va ser molt diferent. Es tracta d’una adaptació del TNC i la intèrpret d’Electra és la Clara Segura.
Tota l’obra en general em va agradar més que l’anterior. Una cosa molt diferent va ser la interpretació de la protagonista, la primera era histèrica i cridanera, i en canvi la segona, tot i que seguia mostrant el seu dolor ho feia tranquil·lament, és a dir, no exterioritzaven el dolor de la mateixa forma, i en aquest cas em decanto per la segona. També puc parla de l’escenografia i de la il·luminació positivament. L’escenografia podria haver sigut molt fàcilment un lloc de l’antiga Grècia, segons el que se d’aquesta cultura. Hem de tenir en compte que segurament l’obra tenia un pressupost més elevat que les que estem acostumats a veure, ja que és del TNC. Per aquesta raó podien utilitzar recursos com el de construir una font artificial. Això si, hi havia una cosa de l’escenografia, més concretament de l’attrezzo que no vaig poder entendre, alguns personatges quan entraven a escena per primera vegada deixaven un llibret blau a l’escenari. Això es podria entendre dintre de un context, però en cap moment en parlaven ni els tocaven. La resta d’objectes, excepte un bastó, tenien per mi un sentit concret dins de l’obra. El conflicte del bastó és el següent: una de les noies del cor de cop i volta agafava un bastó que hi havia a escena i se’n anava fen com si fos un avi. Està clar que el que pretenia era crea una imatge , però realment, després de reflexionar sobre el tema, jo no la trobo.
En canvi, era ben clar que el text era l’aspecte més treballat de tot l’espectacle. No només es feia clar i entenedor, sinó que a cada personatge i cada situació li corresponien un to i un volum concrets, triats amb molta cura. També em va agradar bastant la interpretació de tots els personatges, no tant per la interpretació en si, sinó més per la dificultat d’aquesta. És a dir, en el cas del cor les actrius interpretaven dos personatges en la mateixa obra i alternant-los. Crec que només el fet de fer-ho ja és prou difícil, per tant cal valora-ho si volem opinar sobre la interpretació. En conclusió, la interpretació del cor va ser molt bona, en especial em va agradar la Mar Ulldemolins i la Anna Güell. Vull destacar un moment ja al final de l’obre quan dos actrius, l’Anna Güell i Mercè Anglès, va intercanviar simultàniament els personatges a escena. En els cas d’Electra tots sabem que és un personatge molt difícil i alhora amb múltiples possibilitats d’interpretació. La raó per la qual em va agradar la Clara Segura és perquè realment semblava dolguda, demacrada i amargada. I no li calia cridar esbojarradament, ho podies apreciar en la seva interpretació.
D’una altra banda esta la música, que no em va agradar. És cert que hi havia música en directe i ben tocada, i això sempre és un punt a favor. El problema és que no sempre era en directe, de cop saltava una gravació amb la mateixa peça i això distorsionava la situació. Estic a favor de la música en directe, però en aquest cas crec que cali valora si era adient o no.
Finalment, valoro positivament l’espectacle, tot i que alguns aspectes m’han desagradat, tots sabem que la perfecció no existeix. Un altre tema és la meva reacció davant una obra que ja havia vist i que més havia llegit precisament el llibre d’aquell mateix espectacle. És cert que la lectura em va ajudar a entendre casi perfectament tot el que passava, però com ja l’havia llegit ja sabia el que havien de dir i l’emoció de veure l’obra no va se la mateixa. Després d’aquesta reflexió deixo una pregunta a l’aire: llegir l’obra prèviament ens ajuda o ens fa mal?