BRODAS BROS. De la calle al teatro

Brodas Bros. De la calle al teatro és un espectacle de dansa urbana que mostra tots el seus estils des de el Freestyle al Popping, a més de diferents instruments tant clàssics com moderns. El vam veure inevitablement amb una certa expectativa, ja que aquella mateixa setmana havíem fet una master class amb en Nil Fruitós, un dels membres de la companyia. En veure l’espectacle vam poder veure alguns dels passos o estils que havíem intentat fer, amb millor o pitjor resultat, el dia de la classe.
Per començar, és imprescindible dir que eren uns ballarins excepcionals en el seu estil, i que a més a més una de les ballarines va demostrar que tenia bastants coneixements en la tècnica clàssica. No només ballaven, sinó que també actuaven i, fins i tot, un d’ells tocava la bateria i molt bé. També hi havia un DJ en directe que a més feia grafitis i un altre membre que tocava la flauta travessera y el saxo . És a dir, que tots eren molt polifacètics. Cal esmentar l’impressionant so que el flautista feia, no només tocava peces clàssiques, sinó que també feia una espècie de b-box. L’energia de tots no es va perdre ni un moment, ni tampoc la interpretació, sobretot del que tocava la bateria.
El nexe conductor que lligava les escenes era el carrer i el que mostrava era la història, els estils i el context que gira al voltant del hip-hop. Crec que l’espectacle complia amb els seus objectius. Però el que fa que sigui merescut de recordar són els recursos que utilitzaven, com tocar instruments o portar capgrossos. Això feia que fos alguna cosa més que dansa, el que podria haver sigut avorrit. D’altra banda, en el meu cas al final si que va ser una mica avorrit ja que el vaig trobar excessivament llarg. Considero que va arribar un punt, després de que ja haguessin saludat, que el que feien ja no aportava res al espectacle, tot i que, estic segura que gran part del públic desitjava veure aquell final innecessari i repetitiu.
Pel que fa a l’escenografia era realment impressionant, constava d’una bastida on els ballarins pujaven i ballaven a sobre, i després baixaven d’un salt o d’una acrobàcia. La part inferior central on es va fer un grafiti estava coberta i cap al final es va destapa i va aparèixer una bateria. La il·luminació era principalment vermella, tot i que, canviava alguns moments.
Bé, en general, l’espectacle em va agradar, però com ja he dit el vaig trobar massa llarg.