La pel·lícula-documental tracta l'expèriencia de portar a l'escenari a gent de diferents llocs i desconeguda, alguns eren ballarins i altres mai havien ballat.
M'ha agradat com han fet el format, ja que encara que es tracta d'un documental, aquest està ben dissimulat. També m'ha agradat i he trovat molt adient que mostressin tant les opinions i sensacions dels professors i coreògraf, com dels alumnes i ballarins.
En aquest sentit, les meves entrevistes preferides són les que fan al coeograf, al director del projecte, perquè allà explica la seva història i demostra que ell no vatenir res fàcil i que un dia va ser com un noi amb els que en el porjecte està treballant.
Les entrevistes realitzades al llarg del projecte mostren com la dança ajuda a certes persones, amb problemes sentimentals o familiars, a superar-se a ells mateixos i a fer coses que mai havien pensat que farien.
Mostra una cara diferent de la dansa, i l'allunya de la visió general que en té la societat.
Tot i això, m'agradaria veure el resultat de l'espectacle, per això ja és per iniciatica pròpia i per gust.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada